Trobada disseny.xarxa

Aquesta trobada es va organitzar com a continuïtat de les que, d’ençà del 2006, han aplegat a un grup de dissenyadors sèniors amb d’altres que estan iniciant o ja ho han fet la seva carrera professional, amb el propòsit d’obrir un espai d’intercanvi d’experiències i de debat sobre les oportunitats i amenaces que ha d’afrontar avui l’exercici de la disciplina del Disseny.

El document que obria les trobades manifestava: “A la professió li és urgent desenvolupar un discurs propi, que marqui explícitament el nostre camp de competència, en relació a les altres disciplines amb les que col·laborem habitualment, i que delimiti exactament allò sobre el que la nostre disciplina ens dóna autoritat”.

Els assistents van reunir-se, el passat dimecres 19 de gener de 2011, a l’espai nanimarquina, i van tractar-hi diversos temes, responent de forma general als següents punts:

  • L’estat actual de les titulacions oficials i dels estudis de disseny
  • Els drets de propietat intel·lectual
  • Les facilitats actuals per a la recerca
  • La internacionalització del disseny
  • De la promoció en xarxa a l’interès de l’associacionisme

La trobada va ser conduïda per l’Anna Calvera, presidenta de l’ADP i en Jordi Mañà, dissenyador industrial.

A l’ADP hem rebut un bon resum personal de tot el que s’hi va tractar de la mà d’un dels assistents, en Roger Ibars. Hem pensat que a tots us agradarà llegir-lo, conèixer les seves conclusions i fins i tot comentar-les:

Va estar molt bé la trobada d’ahir, per posar-me al corrent de com està el> tema estudis, per exemple, encara que no em toqui de ple. Les explicacions de l’Anna Calvera donen fe d’haver fet molta feina per definir el que serà la carrera de disseny dins el pla Bolonya. Em va agradar que es conservés la paraula disseny, ja que les especialitats canviaran sempre i és bo conservar la paraula que té més “sentit” en una professió que precisament consisteix a donar “sentit” a les coses, com tú bé deies.

Enllaçant amb això, m’estic llegint un llibre que pot interessar-vos (potser ja l’heu llegit i tot): Design Driven Innovation del Roberto Verganti. La seva tesi fonamental lliga innovació amb sentit (meaning) i explica com molts avenços radicals en tecnologia van acompanyats en avenços radicals en el sentit que donem a les coses. Però l’autor també critica el “disseny” com a eina per fer només ”innovació incremental” i no radical. Ho fa com una critica al disseny de la forma, de funció, i fins hi tot al “user centered disign”.

Aquest últim aspecte és el que m’ha interessat més del llibre ja que estic d’acord que acostar-se massa al usuari i saber exactament com utilitza les coses treu molta perspectiva per després innovar.
Una discussió sobre això hagués sigut interessant però, com sabem, a vegades és difícil animar a la gent a parlar en aquest termes.
Referent a la propietat intel·lectual, tot és molt complexe perquè depèn de la posició en que un estigui, però jo sempre m’agafo a dos consell del mateix Jordi Mañà de fet.
Un és que quan et copien una idea el millor que pots pensar es que tu en pots tenir més; i el segon: la millor patent és fer el producte (que vol dir creure en el producte).
En aquest sentit, i jo mateix ho vaig suggerir, crec que el missatge a donar a les noves generacions és el de compartir el coneixement, les idees i la recerca (publicar, reflexionar, parlar, exposar en públic, competir…). Això dona més fruit a la llarga que protegir les petites idees que va tenint un.

La idea de crear un servei per protegir les teves idees, recrea, no em va semblar el missatge a donar a una comunitat de disseny.
És com atrinxerar-se a la rereguarda esperant que algú et copii les teves idees per reclamar la teva autoria! Potser funciona en certs àmbits però no és l’esperit amb el que un dissenyador jove ha de començar. El propi Jordi Mañà va insinuar aquest esperit de ganduleria i de por impregnat en molta gent.
I finalment el tema recerca en disseny. També en Jordi Mañà va fer una distinció bàsica en disseny, la de fer recerca i la de experimentar. Fer recerca té la finalitat de conèixer, re-conèixer, buscar altre cop i cercar nous significats, nou coneixements. Però fer recerca no porta sempre a la innovació, perquè la finalitat de la recerca és el coneixement.
Experimentar, o com diu el llibre del Verganti, “tranferir” és l’activitat del dissenyador en traduïr el coneixement generat a la recerca en nous significats culturals o noves propostes tecnològiques. És aquest l’aspecte que posiciona el dissenyador altre vegada com a innovador i no només en acadèmic dins una comunitat científica.
Res, aquestes son les meves reflexions. En general va ser una bona trobada però si us dic la veritat l’ambient que regnava en els comentaris que es van fer (bàsicament del parell de persones que varen parlar més, sempre passa) va ser una sensació de por i “acolloniment”. Que si els xinesos, que si la crisi, que on és el disseny català, que si la industria dels mobles en crisi, que com protegir les idees… amb aquest sentiment de por a l’exterior no anem enlloc, no creieu?